Gràcies a les excavacions de l'Institut d'Estudis Catalans a la dècada dels anys 20 del segle XX aquest poblat va ser un referent per a l'estudi de la cultura talaiòtica de Mallorca per molt de temps. El poblat presenta una de les murades més ben preservades de l'illa amb el seu portal que conserva la llinda. A més dels dos talaiots s'hi poden observar un santuari i un sitjot o dipòsit per recollir aigua. Al santuari les excavacions, dirigides per l'arqueòleg català Josep Colominas, van posar al descobert una sèrie d'urnes de marès (pedra sorrenca local) contenint enterraments infantils. Aquestes pràctiques, testimoniades cap el final de l'època posttalaiòtica, tal vegada es poden posar en relació a la cultura púnica que tanta influència va tenir a les illes en aquells anys.
Per saber-ne més: Referències al llibre, pàgines:
97 i 140.
