Una de les zones amb major densitat de jaciments d'època posttalaiòtica i romana de Menorca és la situada al sud dels municipis de Maó i Alaior. No és gens estrany, doncs, que una de les cales del litoral sud d'aquest darrera població presenti un dels punts de més interès arqueològic de l'illa. A Cales Coves el més conegut són les nombroses coves d'enterrament dels penya-segats dels barrancs de Biniedrís i Son Domingo que desemboquen a la cala. Les més antigues i escasses són les coves naturals amb un mur ciclopi de tancament, que daten de l'Edat del Bronze però n'hi ha sobretot d'excavades a la roca d'època talaiòtica i posttalaiòtica. Aquestes darreres potser són les més famoses per conservar entrades amb part de la seva decoració esculpida a la roca. Tanmateix només són una part de la riquesa arqueològica de la cala, que conserva restes d'un santuari d'època romana (la cova dels Jurats), d'un assentament emmurallat (Es Castellet), d'un pou excavat a la roca i de la freqüentació de nombroses embarcacions d'època antiga a les seves aigües.
Per saber-ne més: Referències al llibre, pàgines:
25 i 132.
